LA DESTRUCCIÓ (2014)

 

En aquesta pàgina es pot llegir la nota editorial i el primer poema del libre en forma de pròleg.

NOTA EDITORIAL

 

Joan Noves va escriure intensament poesia als anys setanta i la va publicar  als anys vuitanta, sobretot recollida en els llibres Somnis i malsons (Editorial Moll, 1980) i Timbals de primavera (Llibres del Mall, 1986), i no va tornar a publicar més llibres de poesia fins aquest, La destrucció.  En aquesta mateixa editorial i col·lecció es publica, al mateix temps, La secreta joventut, que recull la seva poesia de la primera època. Aleshores va defensar i practicar una poesia que, mantenint la consistència formal, enllaçava amb una línia d’arrel romàntica i existencial que el noucentisme i el realisme, allargassant-se en el temps, havien obviat.

 

La destrucció  presenta un llenguatge directe i una gran varietat formal,  que va des del vers lliure i les mètriques més habituals com el tetrasíl·lab, el pentasíl·lab, l’hexasíl·lab, l’heptasíl·lab, l’octosíl·lab, el decasíl·lab i l’alexandrí, fins als més estranys trisíl·lab i enneasíl·lab; també l’estructura del poema oscil·la des de la prosa trencada fins al sonet estricte o els sonets encadenats, passant per l’epigrama, el romanç,  el cal·ligrama, unes aproximacions rítmiques al popular rap, unes formes de sonet lliure i també una minúscula escena de teatret de titelles.  En el mateix sentit, la tonalitat dels poemes varia des del discurs general més realista, èpic i persuasiu, passant per alguna composició amb un cert humor incorporat i alguna altra amb un to sarcàstic, fins a alguns poemes cap al final del llibre amb una important deriva lírica. S’aparta del lirisme genèric dels poemes de joventut i s’inscriu en una línia de poesia de combat que, per utilitzar una expressió que apareix a Pròleg (el primer poema del llibre), se’n podria dir realisme democràtic. 

 

En paraules de l’autor:  “La destrucció és un llibre provocat per la situació de Catalunya i dels altres països catalans. Cap al final del franquisme tots érem molt conscients que aquella gran animalada s’acabaria; en canvi, als primers anys del segle XXI podríem veure legalitzada indefinidament, amb cobertura democràtica, la destrucció del nostre país i de la nostra cultura.  Espanya ha tornat a demostrar, durant més de trenta anys de democràcia i en relativa bonança econòmica, sobretot des de la dreta però també des de l’esquerra política, que prefereix dominar un país destruït a tolerar un país pròsper i lliure. Per poder-ho ser, Catalunya ha de blindar d’una vegada i per sempre més en front d’Espanya la seva llengua i cultura, la seva economia i fiscalitat, la seva sobirania jurídica i política, la seva nació... Si no ho fa, de forma inequívoca i completament irreversible, sabem que els successius governs espanyols incompliran els pactes, canviaran les lleis per majoria i acabaran per destruir-nos. Hem pogut presenciar, en aquests anys de democràcia espanyola, com ataquen una llengua pròpia que lluita per la supervivència, sobretot pels flancs més desprotegits de València i de Mallorca.  Amb la fiscalitat han malmès l’economia del país,  han deixat caure els nostres serveis públics i les nostres infraestructures. Només són  algunes evidències entre moltes altres. Amb més agressivitat des de la dreta política, però també des de l’esquerra i amb la complicitat o el silenci de la majoria dels seus intel·lectuals. La constatació d’aquests fets ha quallat a la consciència de molts catalans, tant dels ja anteriorment establerts com dels nouvinguts, de qualsevol lloc i llengua d’origen, de tots els qui volen viure amb ple dret a Catalunya. Conjuntament amb els estralls de la crisi econòmica, alguna altra cosa molt fonda relacionada amb les paraules llibertat i submissió ha canviat per sempre en la psicologia col·lectiva.”  

 

PRÒLEG

 

 

Si ets un opressor del meu país

aquest llibre no t’agradarà

 

si no ho ets, potser tampoc

però les raons seran unes altres

 

o podria ser que igualment

no us agradin els meus versos

 

a mi tampoc no m’agrada gaire

haver-los hagut d’escriure

 

i no els he fet perquè us agradin

només vull dir quatre coses

 

que si ets unionista i vius aquí

penso que canviaràs d’opinió

 

serà un dia o altre, ja ho veuràs

i no pas pel que jo he escrit

 

però que te n’adonis a temps

que no sigui massa tard

 

i si ets independentista

hi trobaràs mal humor de segles

 

que potser veus la independència

com una festa familiar

 

has de recordar que Espanya

jugarà brut com sempre

 

i tu has de jugar net per vèncer

pacíficament, però vèncer

 

i si no t’agrada el que llegeixes

deixa de llegir, deixa el llibre

 

que també hi veuràs que dubto

d’aquells mateixos que voten

 

tan sols volia fer uns exercicis

de realisme democràtic

 

potser aviat no tindran sentit

porten plom de temps a les ales

 

i no els hauria escrit mai

si no fos que ens volen destruir

 

com sempre, només que ara ho fan

d’una forma més civilitzada

 

però si em vols desprestigiar

et podria ajudar una mica

 

digues que el llibre és primari

que això em fa agafar esgarrifances

 

algunes noies en fugiran

i encara em faràs publicitat

 

no en parlis mai a ningú

o digues que és dolent, dolent

 

o pitjor, pots dir que és mediocre

simplement que és un pamflet

 

que prou m’he hagut de retenir

per no posar-hi noms propis

 

i si no fos que ara les dades

es poden consultar fàcilment

 

podries dir que és demagògic

i seria bastant defensable

 

jo mateix ho vaig somiar un dia

els qui pensen com tu s’ho creuran

 

i tindré més gent en contra

però els confondràs: és primitiu

 

perquè al darrere dels versos

hi ha un crit de llibertat.