
Tractatus vitae
En aquesta pàgina, com un dietari separat en mesos, hi ha alguns pensaments breus que serien el nucli d'articles que no penso escriure, m'estimo més fer altres coses. A vegades hi ha sentències recurrents o consecutives sobre el mateix tema en aspectes que tenen relació amb l'actualitat de l'escriptura o amb l'evolució del meu pensament al llarg del temps. No hi ha cap intenció de fer aforismes encara que en surti algun de casual. Periòdicament agrupo aquestes sentències en una mena de dietaris anuals.
Els qui parlen anglès es pensen que tothom sap la seva llengua.
Molts catalans es pensen que aprendre català és com bufar i fer ampolles.
Si el català fos tan diferent de castellà com l'euskera. algú aniria per l'Hospitalet parlant sempre en català?
Alguns diuen que parlant català el salvarem, es pot fer perquè s'assembla al castellà i ens entenen una mica.
A Andorra, on el català és l'única llengua oficial, tenen problemes en la normalització de la llengua.
Els catalans fa molts anys que hem perdut l'ús públic normal de la llengua pròpia a Catalunya.
Les accions en favor del medi ambient resten colgades sota una muntanya de residus.
A poc a poc he anat abandonant els pensaments pròxims a l'esquerra i m'he tornat d'extrem centre.
Abans, la tàctica d'anomenar feixista qualsevol discrepant de l'esquerra convencia els votants però ara no.
Els partits d'esquerra sempre titllen de feixista qualsevol que els pugui prendre els escons de la seva dreta.
La banalització del feixisme per part de l'esquerra fa que et puguin dir feixista per qualsevol cosa.
Amb la banalització de l'espai musical, tant la bona música com el gran silenci no es poden escoltar.
La banalització de qualsevol tipus d'art i literatura, potser mai no havia arribat als extrems actuals.
L'art actual té dues sortides que coincideixen, diners i diversió, jo no pago perquè no em diverteixo.
He tornat veure Amarcord de Fellini, no sé si actualment algú voldria finançar aquest meravellós film.
No és casual que el Mazón i la Vilaplana menteixin sobre mitja hora clau ("clau"), en la dana de València.
No és casual que a prop de l'origen de la pesta porcina de Barcelona hi hagi un laboratori de virus.
No és casual que a prop del focus original de la Covid-19 a Wuhan hi hagués un laboratori de virus.
Els polítics sempre ens volen fer confondre entre la casualitat i la causalitat.
Els "habitants·" d'un videojoc no poden saber què hi ha "a fora", ni en altres videojocs.
L'univers, amb els nostres dolors i amors, podria ser com un videojoc matemàtic amb nosaltres a dins.
Els matemàtics platònics durs no creuen que l'univers s'expliqui amb la matemàtica, sinó que ho és.
Els matemàtics platònics creuen que "descobrim" les matemàtiques, els altres que les hem inventat.
Els matemàtics platònics són "creients", creuen que les matemàtiques existeixen a part dels humans.
12/2025
Si no t'agrada allò que escric no cal que ho llegeixis, a mi tampoc no m'agrada gaire però és així.
No hi ha res com escriure sobre la imbecil·litat humana, perquè no s'acaba mai.
S'ha de combatre l'extrema dreta? Sí. I l'extrema esquerra? També (en aquest punt Catalunya és cega).
Si proposes a Catalunya una reforma del dret d'asil com la del Regne Unit t'acusaran d'extrema dreta.
Els estats teocràtics de l'islam són tots feixistes i menystenen les dones, la meitat de la població.
Dictadures que vénen de l'extrema esquerra del segle XX: Rússia, Xina, Cuba, Corea del Nord, etc.
L'extrema esquerra, si guanya, sempre es transforma en un estat més o menys feixista, lliçó del s.XX.
Quan els catalans haguem solucionat tots els problemes del món ja podrem viatjar sense pagar, Pujols.
Els catalans sembla que tenim el deure de solucionar tots els problemes del món abans que els nostres.
Els diaris gairebé només porten les malifetes que fan els polítics, entre ells i contra nosaltres.
Els científics actuals han de treballar forçosament en grans equips i els artistes no poden, ni volen.
Quan t'adones del necessari rigor de la ciència per fer un petit avenç, comprens l'art i la literatura.
Molts escriptors dolents tenen un èxit extraordinari i són els més estimats per les editorials.
La felicitat humana està directament relacionada amb l'acció.
Epitafi recomanable: "A vegades he estat una mica feliç."
Epitafi tòxic: "La vida és meravellosa."
Epitafi universal: "Ho he provat i ha anat com ha anat"
Consell universal: "Cerca l'alegria de viure."
Els partits polítics democràtics s'haurien de canviar per altres organismes més representatius.
Cada quatre anys, en democràcia, pots votar l'agència de col·locació establerta que prefereixes.
Els partits polítics són agències de col·locació dels seus diputats i militants.
Descrivint el món, d(escrivint) el món, el pots comprendre millor, odiar-lo i estimar-lo.
Escrivint pots canviar una mica el món però sobretot el pots descriure.
Arriba un dia que t'adones de veritat que la literatura és només literatura.
11/2025
No deixis mai d'equivocar-te sense voler i de tornar-hi sense por.
No deixis mai d'aprendre i de meravellar-te del món, per més desgràcies que passin.
Viu la vida sempre com si fos un misteri i un miracle, que ho és.
L'anarquisme només serveix per escriure articles dient que tot està malament, amb raó.
Una societat sense classes on tothom és bona persona, sense policia... fa bonic eh?
Els sindicats actuals no saben ni què són els petits negocis o els treballadors autònoms.
Els sindicats són inútils, defensant els sous dels funcionaris i lluny dels més precaris o aturats.
El pensament anarquista ha destruït l'esquerra del meu país.
Quan parlo de l'esquerra no em refereixo només als polítics sinó als articulistes i als votants.
Els "genis" no saben que ho són, per a ells és natural, els ho han de descobrir els altres.
No hi ha res més desgraciat que voler ser un "geni" sense ser-ho.
A la vora dels qui es creuen "genis" l'aire pot arribar a ser irrespirable.
Per triomfar en una carrera personal és fàcil oblidar-se de la resta de la humanitat.
Hi ha molts grans autors (literaris, artístics, científics...) que són millors autors que persones.
L'esquerra no s'atreveix amb la immigració econòmica ni amb l'islam, ho deixa a l'extrema dreta.
Si t'atreveixes a qüestionar la immigració econòmica descontrolada o l'islam et diuen feixista.
Hi ha diferències entre extrema dreta, ultradreta i feixisme, que mai no s'han de confondre.
Trump assassina o deporta qui vol, dient que és narcotraficant o qualsevol altra cosa.
La CUP ha defensat Maduro a Venezuela, potser pensen que la dictadura d'esquerres és bona.
A les eleccions futures, la IA tindrà la feina de cercar les millors mentides per a cada partit.
El perill polític a Europa és l'ultradreta però alimentada per l'esquerra banal i acomodada.
Encara ressona la famosa frase d'Adorno: "El perill no desapareix, només canvia de forma".
Els factors clau del vot d'extrema dreta europea actual són la inseguretat econòmica i emocional.
Els votants del 1932-33 de Hitler, tenien un nivell d'estudis de mitjana superior a la resta.
A Catalunya, el nivell d'estudis més alt dels votants correspon als de la CUP, saps per què?
Els votants actuals europeus d'extrema dreta no són terraplanistes com ens volen fer creure.
T'adones que són tant o més importants les teves accions que les teves idees?
Els comunistes anti-franquistes tenen tot el meu respecte i admiració, els hi anava la vida.
Quan blasmo el comunisme, és la doctrina, no em refereixo als qui van lluitar contra Franco.
Només jo mateix sé com em costa d'admetre totes les coses en les quals estava equivocat.
És essencial adonar-te sense por de les vegades que t'has equivocat perquè hi tornaràs.
Amb l'acceleració moderna és impossible no canviar de pensaments al llarg de la vida.
10/2025