Llibertat per als presos polítics i exiliats catalans

POÈTICA

 

Vas, véns, fas l’amor, mires la mort

i t’adones que viure

és un verb.

           Fotografia de l'any 1980

He creat aquest web perquè penso que un poema, per la seva extensió, és un dels gèneres literaris que millor es poden seguir en una pantalla. Els telèfons mòbils també semblen més adients per acollir un poema que una novel·la o un conte, a no ser que siguin de breu extensió. La poesia ho acostuma a ser. També l´he creat pel plaer de saber que qualsevol persona, en qualsevol lloc, pugui llegir gratuïtament la meva poesia. I que la pugui copiar en format digital, si vol.

 

Per tal d'acomplir millor el seu propòsit, aquest web és considerablement auster, minimalista, amb poques pàgines, pocs colors, poc material gràfic, sense interacció, sense publicitat i sense enllaços externs. Els blogs s'han de llegir en scroll, com els antics papirs i s'ha d'anar al començament o al final per canviar de blog. Això pot causar una certa incomoditat en la localització, però per trobar un text concret a dins d'un blog es pot fer posant alguna referència coneguda d'aquell text al cercador del navegador. A més del blog de poesia n'hi ha dos més: el blog de notes i el blog de la república, aquests dos darrers amb textos en prosa que algunes vegades són inevitablement extensos i de més fàcil lectura en pantalla gran. 

 

L'epigrama que es pot veure a l'encapçalament d'aquesta pàgina, és una evolució una mica posterior d'un dels meus  primers poemes publicats. Estava inclòs en una plaquette de nou epigrames, Nou cuques, l'any 1980. En aquella primera versió el poema es titulava Sobre la terra, era conceptualment  menys  ambiciós  i  més  natural: “Vas, véns, fas l’amor/ i t’adones/ que viure és un verb.”  Posteriorment en vaig fer aquesta nova versió, que guanya i perd alguna cosa, com sempre que es vol guanyar alguna cosa a la vida, i que he publicat com a primer poema del llibre La secreta joventut, una reedició de la poesia d'aquella època.